Un mapa de geolocalització local no és “un Google Maps petit”. És una altra cosa: una infraestructura de significat. Decideix què és rellevant en un territori concret, com s’explica, com es troba i, sobretot, quin tipus de visita i d’activitat econòmica s’hi incentiva.

Quan la UNESCO va declarar les Terres de l’Ebre Reserva de la Biosfera el 2013, no només reconeixia la riquesa d’un mosaic ecològic excepcional, sinó també un repte: convertir un territori on natura i persones conviuen en un model de desenvolupament que prosperi sense destruir allò que el fa únic.

Quan parlem d’una Reserva de la Biosfera, sovint pensem en un gran espai natural protegit. Però aquesta imatge és incompleta. Les reserves de la biosfera no són parcs tancats, sinó territoris vius, habitats, productius i canviants. El seu valor rau precisament en això: organitzar la convivència entre natura i activitat humana.

Un mapa no és només una eina per orientar-nos. És una manera de decidir què importa, què queda fora, quin relat s’explica i amb quina autoritat. A les Terres de l’Ebre —on paisatge, gestió i identitat van sovint de la mà— això es nota més del que sembla.