Mapa dels paisatges de les Terres de l’Ebre: 19 unitats per entendre el territori
Territori i paisatge
Les Terres de l’Ebre tenen quatre comarques.
Però no tenen només quatre paisatges.
El Catàleg de paisatge de les Terres de l’Ebre identifica 19 unitats de paisatge: dinou territoris amb un caràcter propi, configurats per combinacions diferents de relleu, aigua, vegetació, agricultura, assentaments, patrimoni, percepcions i transformacions humanes.
Això explica per què dos llocs situats dins d’una mateixa comarca poden assemblar-se molt poc.
El Delta de l’Ebre i la serra del Montsià formen part del mateix entorn territorial, però funcionen de maneres molt diferents. Igual que l’altiplà vitivinícola de la Terra Alta no s’explica amb les mateixes lògiques que les serres de Pàndols i Cavalls.
Les divisions administratives ens ajuden a organitzar el territori.
Les unitats de paisatge ens ajuden a llegir-lo.
Un paisatge no és només allò que veiem. És el resultat visible de les relacions entre natura, història, activitats humanes, percepcions i processos de canvi.
Què és una unitat de paisatge?
Una unitat de paisatge és una porció del territori que presenta un caràcter diferenciat.
L’Observatori del Paisatge la defineix a partir d’una combinació d’elements ambientals, culturals, perceptius i simbòlics, juntament amb les dinàmiques que han anat modelant aquell espai. Per tant, no es delimita només perquè hi hagi muntanya, vinya, bosc o arrossars, sinó perquè la combinació d’aquests elements crea una identitat territorial recognoscible.
Aquesta idea és important.
Un paisatge:
conté elements naturals,
incorpora segles d’activitat humana,
conserva memòria,
té usos productius,
genera significats socials i culturals,
i continua transformant-se.
Per això les unitats de paisatge no són fotografies fixes.
Són territoris vius.
Quina diferència hi ha entre una comarca i una unitat de paisatge?
Una comarca és principalment una divisió territorial i administrativa formada per municipis.
Una unitat de paisatge es delimita a partir del caràcter del territori.
Per això els límits no sempre coincideixen.
Una mateixa comarca pot contenir diversos paisatges i una mateixa unitat de paisatge pot relacionar territoris que administrativament pertanyen a àmbits diferents.
Aquesta diferència canvia la manera de mirar el mapa.
Si observem només les comarques, veiem:
Si observem el paisatge, apareixen:
altiplans,
cubetes,
costers,
serres,
planes agrícoles,
corredors fluvials,
vessants,
litoral,
Delta.
És una altra manera d’organitzar el coneixement territorial.
Les 19 unitats de paisatge de les Terres de l’Ebre
El Catàleg de paisatge de les Terres de l’Ebre identifica oficialment aquestes dinou unitats:
Per cadascuna, el Catàleg estudia els elements naturals i humans, l’evolució històrica, els valors del paisatge, les dinàmiques, els miradors i itineraris, les amenaces, les oportunitats i els objectius de qualitat paisatgística.
Però llegir una llista de dinou noms encara no ens explica com funciona el territori.
Podem mirar-los d’una altra manera.
1. Paisatges que segueixen el riu
L’Ebre és molt més que una línia blava que travessa el mapa.
A mesura que avança pel territori canvien el relleu, l’amplada de la vall, els conreus, els assentaments i la relació entre les persones i l’aigua.
Diverses unitats permeten seguir aquestes transformacions.
Costers de l’Ebre
Als sectors septentrionals, els vessants baixen cap al riu entre barrancs, masses forestals, oliveres i terrasses agrícoles.
El Catàleg destaca precisament aquesta combinació entre els costers, els conreus, els pobles situats a diferents altures i les panoràmiques estructurades per l’Ebre.
Aquí el riu no genera una gran plana.
Organitza un paisatge de vessants.
Cubeta de Móra
A la Ribera d’Ebre, el relleu s’obre i forma una depressió més ampla al voltant del riu.
Apareixen poblacions, camps de fruiters, infraestructures i zones agrícoles que aprofiten les terres pròximes a l’Ebre.
El paisatge permet entendre com una forma del relleu pot crear condicions diferents per habitar i cultivar.
Barrufemes
Entre els relleus interiors, l’Ebre torna a circular encaixat.
El riu, els vessants i els passos condicionen les comunicacions i expliquen la posició de diversos assentaments.
Aquí es fa especialment visible una idea:
Un riu pot ser alhora camí, recurs i obstacle.
Paisatge fluvial de l’Ebre
En el tram inferior, el corredor fluvial adquireix un caràcter propi.
S’hi relacionen el bosc de ribera, les illes, els conreus, els nuclis urbans, els canals, els ponts i les activitats vinculades històricament a l’aigua.
Seguir aquesta unitat ajuda a entendre que el riu no separa necessàriament territoris.
Durant segles també els ha connectat.
2. Els paisatges interiors del secà
Quan ens allunyem de les planes fluvials, l’aigua disponible disminueix i canvien les formes de conrear, construir i habitar.
Apareixen vinyes, oliveres, ametllers, marges de pedra seca, barrancs i pobles adaptats a un clima més continental.
Altiplà de la Terra Alta
És un dels paisatges agrícoles més recognoscibles de l’interior.
El relleu presenta ondulacions suaus i una altitud mitjana pròxima als 400 metres. Les característiques del terreny han facilitat històricament una intensa ocupació agrícola, especialment vinculada als conreus de secà.
La vinya, l’olivera i l’ametller no són només activitats econòmiques.
Han contribuït a construir el paisatge.
Serra del Tormo
La presència del relleu introdueix una ruptura dins dels paisatges agrícoles de l’interior.
Boscos, vessants i espais conreats formen un mosaic que ajuda a entendre les transicions entre els altiplans i els territoris de la Ribera d’Ebre.
Riberes de l’Algars
A l’extrem occidental, el riu Algars crea un corredor que ha connectat històricament territoris situats a banda i banda de l’actual límit entre Catalunya i Aragó.
Aigua, conreus, pobles i vies tradicionals ajuden a explicar per què una frontera administrativa no sempre és una frontera territorial.
Baix Priorat
És un paisatge de transició entre relleus mediterranis i espais agrícoles interiors.
Ens recorda que els paisatges rarament acaben de manera brusca: es transformen progressivament i comparteixen elements amb les unitats veïnes.
Burgans
Els mosaics agrícoles, forestals i de relleu interior mostren una altra cara de les Terres de l’Ebre, lluny de la imatge més coneguda del Delta o del curs principal del riu.
Són paisatges menys visibles en l’imaginari turístic, però essencials per entendre la diversitat del territori.
3. Les muntanyes no són el final del territori
Sobre un mapa, les serres poden semblar fronteres.
Sobre el terreny funcionen d’una manera molt més complexa.
Emmagatzemen aigua, condicionen el clima, mantenen boscos, generen barrancs, ofereixen pastures i recursos i han estat travessades durant segles per camins, ramats i persones.
Serres de Pàndols-Cavalls
El relleu calcari, la vegetació mediterrània i la seva forta vinculació amb la memòria de la Batalla de l’Ebre converteixen aquestes serres en un paisatge on geologia i història es superposen.
Aquí la memòria no es troba només en monuments.
També està inscrita en cingleres, cotes, camins i espais que van adquirir un significat nou durant el conflicte.
Serra de Llaberia
Els relleus muntanyosos introdueixen una continuïtat forestal que contrasta amb les cubetes i els paisatges agrícoles pròxims.
La serra ajuda a entendre com les formes del terreny condicionen l’ocupació humana i creen espais amb densitats de població molt diferents.
Muntanyes de Tivissa-Vandellòs
El paisatge es torna abrupte i complex.
Les serres, els barrancs, les masses forestals i les infraestructures contemporànies conviuen en un territori de transició entre l’interior i el litoral.
Serres de Cardó-Boix
Són un dels grans fons muntanyosos del Baix Ebre.
Els barrancs, els boscos, els antics aprofitaments i la relació amb els pobles situats als seus peus mostren com la muntanya forma part de la vida de la plana encara que sembli separada.
Los Ports
Los Ports constitueixen un dels grans sistemes muntanyosos de les Terres de l’Ebre.
Cingleres, boscos, barrancs, masos, camins ramaders i cursos d’aigua formen un territori que manté relacions ecològiques i humanes amb la Terra Alta, el Baix Ebre, el Montsià i els territoris veïns.
Des dels seus punts elevats es pot observar una part important del sistema territorial de l’Ebre.
La muntanya deixa llavors de ser un límit.
Es converteix en estructura.
4. Les planes, els vessants i les serres habitades
Entre les grans muntanyes i el Delta apareixen paisatges profundament transformats per l’agricultura, les carreteres, els pobles i les activitats quotidianes.
No són paisatges menys valuosos perquè siguin més humanitzats.
Precisament expliquen com habitem el territori.
Plana del Baix Ebre-Montsià
És una extensa superfície agrícola i habitada situada entre les muntanyes interiors, el riu i el Delta.
Oliveres, cítrics, carreteres, nuclis urbans, masos i infraestructures formen un mosaic on l’activitat humana és una part inseparable del paisatge.
Vessants de Tivenys-Coll de l’Alba
Entre el riu, les serres i el litoral, els vessants estructuren un territori de transició.
Els conreus de secà, els barrancs i les visuals sobre la plana permeten entendre com canvia progressivament el paisatge quan ens allunyem de l’Ebre.
Serres de Montsià-Godall
Dues alineacions muntanyoses organitzen bona part del sud del territori.
Entre elles i al seu voltant apareixen planes agrícoles, oliveres, pobles, passos tradicionals i una relació visual molt intensa amb el Delta.
Des de la serra del Montsià, la plana deltaica pot llegir-se gairebé com un mapa.
És una de les millors demostracions que un paisatge també ajuda a entendre els paisatges que l’envolten.
5. Quan la terra arriba al Mediterrani
La costa de les Terres de l’Ebre tampoc és uniforme.
Hi ha dos grans paisatges que mostren formes molt diferents de relacionar terra i mar.
Litoral del Baix Ebre
Cales, penya-segats, platges, barrancs, urbanitzacions, ports, vies de comunicació i antics espais agrícoles formen un litoral complex.
Aquí la Mediterrània interactua amb un territori rocós i relativament estret.
La línia de costa condiciona els assentaments i les activitats, però les infraestructures i la urbanització també n’han modificat profundament l’aspecte.
Delta de l’Ebre
Pocs quilòmetres més al sud, el paisatge canvia completament.
El relleu pràcticament desapareix i s’obre una gran plana formada pels sediments del riu.
Arrossars, llacunes, badies, dunes, platges, canals i nuclis habitats conviuen amb una de les zones humides més importants de la Mediterrània occidental.
El Delta mostra amb especial claredat que un paisatge no està acabat.
El riu aporta sediments.
El mar els redistribueix.
El vent modifica les dunes.
Els humans gestionem l’aigua.
Els arrossars canvien de color i estat al llarg de l’any.
I el canvi climàtic i la pujada del nivell del mar introdueixen noves pressions.
El mapa que veiem avui és només un moment dins d’un procés.
Per què hi ha 19 paisatges i no quatre?
Perquè el territori no canvia seguint els límits administratius.
Canvia quan:
varia la geologia,
canvia el relleu,
apareix o desapareix l’aigua,
varia el clima,
canvien els sòls,
es transformen els usos agrícoles,
apareixen boscos o zones humides,
es construeixen infraestructures,
canvien els assentaments,
i les comunitats desenvolupen maneres diferents de relacionar-se amb cada lloc.
Per això una unitat de paisatge combina factors naturals i humans.
No explica només què hi ha.
Intenta explicar per què aquell territori té aquell caràcter.
Un mapa que no diu només on ets
El Catàleg de paisatge no estudia només paisatges considerats excepcionals.
Inclou també espais agrícoles, urbans, periurbans, litorals i territoris transformats perquè tot territori forma part del paisatge. Aquesta mirada permet posar en valor espais poc coneguts i entendre que el paisatge no és sinònim de natura intacta.
Aquesta idea és especialment important per a EbreMap.
Un mapa convencional ens ajuda a respondre:
On soc?
Una capa de paisatge pot ajudar-nos a fer una pregunta diferent:
Quin territori estic veient?
I encara una tercera:
Per què és així?
Com llegim les 19 unitats a EbreMap?
A EbreMap no volem utilitzar les unitats de paisatge només com una capa de colors.
Volem relacionar-les amb:
municipis,
patrimoni,
biodiversitat,
geologia,
formes de vida,
memòria,
activitats productives,
espais protegits,
fotografies històriques,
transformacions del territori.
Així, una unitat deixa de ser simplement un polígon.
Es converteix en una porta d’entrada al coneixement territorial.
Podem preguntar:
Quins pobles comparteixen aquest paisatge?
Quins conreus el caracteritzen?
Com ha canviat?
Quines espècies hi trobem?
Quines activitats humanes l’han modelat?
Què podem veure des d’aquí?
Aquesta és la diferència entre mostrar un mapa i interpretar un territori.
Quina unitat de paisatge correspon al lloc on visc?
Els límits de les unitats no coincideixen necessàriament amb els municipis.
Un terme municipal pot contenir més d’un paisatge perquè dins d’un mateix municipi poden canviar el relleu, els usos del sòl, la vegetació o la relació amb el riu i el mar.
Per saber en quina unitat es troba un lloc concret cal consultar la cartografia de les unitats de paisatge.
A EbreMap aquesta informació es pot llegir directament sobre el territori i relacionar-la amb altres capes.
Quatre comarques. Dinou paisatges. Un mateix territori.
Mirar les Terres de l’Ebre a través de les seves dinou unitats permet escapar d’una imatge massa simple.
No tot és Delta.
No tot és riu.
No tot és muntanya.
No tot és vinya.
No tot és litoral.
Les Terres de l’Ebre són precisament la relació entre totes aquestes realitats.
El riu travessa paisatges diferents.
Les muntanyes alimenten barrancs i planes.
Els conreus transformen vessants i altiplans.
Els pobles s’adapten a l’aigua, al relleu i als camins.
El Mediterrani modifica la costa.
I generació rere generació, les persones continuem afegint noves capes al territori.
Llegir un paisatge és aprendre a veure relacions que sobre un mapa convencional poden passar desapercebudes.
A EbreMap volem fer visibles aquestes relacions.
Perquè conèixer un territori no és acumular llocs.
És començar a entendre què els connecta.
Preguntes freqüents
Quantes unitats de paisatge tenen les Terres de l’Ebre?
El Catàleg de paisatge de les Terres de l’Ebre identifica 19 unitats de paisatge, cadascuna amb un caràcter territorial diferenciat.
Qui ha definit aquestes unitats?
Les unitats formen part del Catàleg de paisatge de les Terres de l’Ebre, elaborat per l’Observatori del Paisatge de Catalunya. El Catàleg va ser aprovat definitivament el 16 de juliol de 2010.
Una unitat de paisatge és el mateix que una comarca?
No. Una comarca és una divisió territorial administrativa. Una unitat de paisatge es defineix pel caràcter del territori i combina elements naturals, culturals, perceptius, simbòlics i les seves dinàmiques.
Per què serveixen les unitats de paisatge?
Serveixen per comprendre i descriure els paisatges, però també com a referència per a la planificació, la gestió territorial, les polítiques sectorials, l’educació i la sensibilització ciutadana.
Els paisatges són permanents?
No. Els paisatges són dinàmics i canvien amb els processos naturals i amb les transformacions humanes. Tot i això, poden mantenir al llarg del temps trets que els donen identitat i caràcter.
Fonts principals
Observatori del Paisatge de Catalunya
Catàleg de paisatge de les Terres de l’Ebre i cartografia de les unitats de paisatge.
Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica de la Generalitat de Catalunya
Catàlegs de paisatge de Catalunya i informació sobre l’aprovació del Catàleg de les Terres de l’Ebre.
Observatori del Paisatge de Catalunya i Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya
Mapa de les unitats de paisatge de Catalunya. Arxiu d'imatges de l'Observatori del Paisatge de Catalunya
Nota editorial d’EbreMap
Les agrupacions utilitzades en aquest article —riu, secà, muntanyes, planes habitades i litoral— són una lectura interpretativa d’EbreMap per facilitar la comprensió de les 19 unitats oficials. No constitueixen una classificació oficial del Catàleg de paisatge.