Però la pregunta real és una altra.

Què reconeix exactament la UNESCO a les Terres de l'Ebre perquè mereixi aquesta distinció?

La resposta no es troba en un únic espai natural.

No és només el Delta de l’Ebre.

Ni només els Ports.

Ni només el riu Ebre.

La UNESCO no reconeix només un conjunt de paisatges.

Reconeix un territori on les relacions entre la natura i les persones han generat, al llarg dels segles, un equilibri excepcional.

Les Terres de l’Ebre formen part d’una Reserva de la Biosfera perquè constitueixen un sistema socioecològic complet, divers i viu, on la natura i les activitats humanes han evolucionat conjuntament.

Una Reserva de la Biosfera és molt més que un espai protegit

Quan pensem en una Reserva de la Biosfera, sovint imaginem un gran espai natural on la natura queda separada de les persones.

La realitat és molt més rica.

Una Reserva de la Biosfera és un territori viu, on la conservació, el desenvolupament econòmic i el coneixement conviuen i es reforcen mútuament.

L'objectiu no és congelar el territori com si fos una fotografia.

És demostrar que és possible viure, treballar i prosperar mantenint els processos ecològics que fan possible la vida al territori.

Per això la UNESCO considera les Reserves de la Biosfera laboratoris vius.

No són museus de la natura.

Són territoris on es continua experimentant, aprenent i millorant la manera de conviure amb el medi.

Un territori connectat per l’aigua

Si hi ha un element que ajuda a entendre les Terres de l’Ebre és el riu Ebre.

Durant mil·lennis ha transportat aigua, sediments, nutrients i vida fins a la Mediterrània.

Ha modelat els paisatges agrícoles, ha creat el Delta, ha condicionat l’aparició dels pobles i continua connectant les quatre comarques del territori.

El riu no és només un accident geogràfic.

És una de les estructures que fan possible aquest territori.

A través seu circulen l’aigua, els sediments, la biodiversitat, les activitats econòmiques i moltes de les relacions que expliquen les Terres de l’Ebre.

Un mosaic de paisatges

En pocs quilòmetres conviuen alguns dels paisatges més diversos de Catalunya.

El Delta de l’Ebre.

Les serres dels Ports.

Les planes agrícoles.

Els secans mediterranis.

Els meandres de la Ribera d’Ebre.

La costa.

Les oliveres mil·lenàries.

La pedra seca.

Aquesta diversitat paisatgística és també una diversitat ecològica, cultural i humana.

Cada paisatge explica una manera diferent d’habitar el territori.

I tots junts expliquen la riquesa d’un sistema que funciona gràcies a les relacions entre els seus diferents elements.

Un territori habitat

Una Reserva de la Biosfera no existeix només perquè hi hagi una natura excepcional.

Existeix perquè les persones també formen part del sistema.

L’agricultura, la pesca, els arrossars, els ports, els regadius, la ramaderia extensiva, els camins històrics o la pedra seca són testimonis d’una relació llarga i complexa entre les comunitats humanes i el medi.

A les Terres de l’Ebre, biodiversitat i formes de vida no s’entenen per separat.

Han evolucionat conjuntament.

I aquesta és, probablement, una de les raons més importants del reconeixement internacional del territori.

Un laboratori viu de coneixement

Una Reserva de la Biosfera també és un lloc on es genera coneixement.

Aquí conviuen:

• la recerca científica,

• la gestió institucional,

• el coneixement local,

• les activitats econòmiques,

• la conservació dels ecosistemes,

• i l’experiència quotidiana de les persones que hi viuen.

Aquest coneixement no és estàtic.

Evoluciona cada dia.

Cada estudi, cada observació, cada projecte de restauració, cada pràctica agrícola o cada iniciativa ciutadana contribueix a comprendre millor el territori.

Per què és important entendre-ho?

Moltes persones visiten les Terres de l’Ebre pels seus paisatges.

Però entendre per què aquests paisatges existeixen és una experiència completament diferent.

Comprendre una Reserva de la Biosfera significa entendre les relacions que connecten:

• el riu amb el Delta,

• les muntanyes amb els pobles,

• els sediments amb els arrossars,

• els boscos amb la biodiversitat,

• les activitats humanes amb la conservació.

És descobrir que darrere de cada paisatge hi ha processos, memòria i coneixement acumulat durant generacions.

El paper d’EbreMap

A EbreMap creiem que comprendre el territori és una manera de cuidar-lo.

Per això no ens limitem a mostrar llocs sobre un mapa.

Connectem paisatges, municipis, comarques, patrimoni, biodiversitat, formes de vida i coneixement territorial perquè qualsevol persona pugui interpretar millor les Terres de l’Ebre.

Entenem EbreMap com una infraestructura de coneixement territorial que actua com a pont entre la ciència, les institucions, el coneixement local i la ciutadania.

Quan entenem per què un riu crea un Delta, per què un paisatge agrícola conviu amb un espai natural o per què un poble ha crescut en un lloc determinat, deixem de veure el territori com una suma de llocs.

Comencem a veure'l com un sistema viu.

Aquesta és la mirada que inspira EbreMap.

No només ajudar a visitar les Terres de l’Ebre.

Sinó ajudar a comprendre-les.